Pintar sobre paper de plata

Bé, no creiem que es pugui considerar pintar exactament, potser li podríem dir millor... escampar pintura, o... barrejar pintura, o... posar-se de pintura fins a la bandera!

La proposta era simple, paper de plata, tèmperes de colors bàsics i pinzells.

Vàrem començar posant una mica de pintura sobre el paper de plata. Cadascú va triar el color que va voler i... a escampar!

Aquesta activitat és  una de les que fa palesa la diferència d'edat de les criatures, mentre els més grans es van interessar ben aviat per la barreja de colors i els seus resultats, els més petits es van interessar en el fet d'escampar la pintura i omplir les coses de color.

Sort que les famílies que porten els infants a la Cuca ja accepten que pot passar qualsevol cosa, fins i tot que les criatures surtin pintades de vermell!

Els més petits es van cansar quan ja van haver repartit pintura per tot arreu i van deixar més espai als "grans" per barrejar, investigar i fer moooltes combinacions. Vàrem dibuixar ondes, línies, cargols, sols, cares.... Els va fer molta gràcia poder esborrar el dibuix escampant més pintura per sobre així que vàrem repetir el dibuix i l'esborrada un parell de milers de vegades (d'acord, potser no tantes). No penseu que van acabar més nets.

Joguina de la setmana.... Els bigudins!!

Hem d'admetre que a la Cuca ens passem el dia pensant què podem proposar a les criatures que els agradi i engresqui (no és cap lament perquè és divertidíssim) la setmana passada quan vàrem passar per una botiga de material de perruqueria que hi ha al Torrent de l'Olla vàrem veure uns bigudins amb petites punxetes de plàstic com si fossin velcro i se'ns va acudir que podien ser divertit per unes quantes coses. De debò que no vàrem ni aproximar-nos a l'èxit que han tingut, ara sabem que els bigudins serveixen per a moltíssimes coses:

La primera utilitat evident era posar els bigudins al cap, el que no preveiem era que no cal que sigui al propi cap, pot ser el de la primera mare que passi! Sort que les mares de les criatures que venen a la Cuca col·laboren pacientment en qualsevol investigació.

Els nens van ser poc investigadors, ho vàrem provar però no hi va haver manera, en canvi elles....

Podem certificar que es pot fer qualsevol activitat amb uns bigudins posats!

Si es poden posar al cap... també es poden enganxar a la roba, no?

Vaig cometre l'error de portar un jersei de llana, vaig acabar com un arbre de Nadal!

Però sabíeu que no s'enganxen a tots els jerseis?

Finalment, sabíeu que es pot posar un bigudí dins l'altre si encertes quin color va dins i quin fora? Dos verds no funciona!

 

Però si poses un bigudí verd dins d'un de blau, sí que es pot!

Al final vàrem estar una llaaarga estona enganxant, desenganxant, posant i traient. Cal dir que els que s'ho vàrem passar millor foren els de 20 mesos, els més ganàpies van plegar abans.

Juguem amb joguines sense piles / Jugamos con juguetes sin pilas

Potser reivindicar les joguines sense electrònica ni piles en plena era de la informació i la comunicació, de les pantalles interactives i del món a l'abast del telèfon o del rellotge pot semblar anar a contracorrent -i potser és veritat- però hi ha avantatges en oblidar l'electrònica i els estímuls evidents que genera. No estem, en absolut, en contra de la tecnologia ni de l'electrònica però sí que considerem que en la franja d'edat de zero a tres anys és del tot prescindible. Cal aïllar les criatures de la tecnologia? en absolut, viuen en un mon tecnològic i a totes els agraden els mòbils (sobretot els smartphones) però no cal comprar apps dedicades ni una tauleta especial per a infants.

Quizá reivindicar los juguetes sin electrónica ni pilas en plena era de la información y la comunicación, de las pantallas interactivas y del mundo al alcance del teléfono o del reloj puede parecer ir a contracorriente -y quizás es verdad- pero hay ventajas en olvidar la electrónica y los estímulos evidentes que genera. No estamos, en absoluto, en contra de la tecnología ni de la electrónica, pero sí que consideramos que en la franja de edad de cero a tres años es totalmente imprescindible. ¿Hay que aislar a los niños y a las niñas de la tecnología? Seguro que no, viven en un mundo tecnológico y a todos y a todas les gustan los móviles (sobretodo los smartphones) pero no hace falta comprar apps dedicadas ni tabletas especiales.

La gran majoria de les vegades la interacció que prometen els fabricants és falsa perquè al prémer o accionar un mecanisme es produeix una resposta, sempre igual o igual a la curta, els infants es cansen relativament aviat d'obtenir la mateixa resposta; això sense comptar que moltíssimes vegades les llumetes, sorollets o frases no van associades a l'enriquiment del joc sinó que són un estímul gratuït. Per exemple: si premem un botó d'un cotxe i fa soroll d'arrancada pot tenir cert sentit, però en té algun si a més comença a sonar "un pagès tenia un gos"?. Per altra banda, les joguines sense electrònica al no estar saturades d'estímuls promouen que les criatures hagin de desenvolupar les seves capacitats, sobretot la imaginació. En el cas del cotxe si és de fusta i no fa res, el nen l'haurà d'arrossegar dient "burrum burrum" o potser haurà vist com passava un cotxe de policia, ho recordarà i farà "ninoninonino" o potser haurà vist una ambulància o potser... en aquest cas no condicionem el joc a un sorollet preconcebut.

Una gran mayoría de veces, la interacción prometida por los fabricantes es falsa porque al apretar o accionar un mecanismo se produce una respuesta siempre igual o igual a la corta. Los niños y las niñas se cansan relativamente pronto de obtener la misa respuesta; esto sin contar que muchísimas veces las lucecitas, los ruidos, las músicas o las frases no van asociadas al enriquecimiento del juego sino que son un estímulo gratuito. Por ejemplo: si apretamos un botón de un coche y hace ruido de arrancada de motor puede tener cierto sentido, pero en muchas ocasiones en lugar del motor se oye una cancioncita infantil que suena durante 20 o 30 segundos. ¿tiene algún sentido? Por otro lado, al no estar saturados de estímulos, los juguetes no electrónicos promueven que los niños y las niñas tengan que dearrollar sus capacidades, sobretodo la imaginación. En el caso del coche, si es de madera y no hace nada, el niño o la niña tendrá que arrastrarlo haciendo "burrum burrum" o quizá habrá visto un coche de policía y en ese momento lo evocará y hará "ninoninonino" o quizá quiere ser un coche de bomberos.... en este caso no condicionamos el juego a un sonido preconcebido.

Així doncs, és preferible la versió senzilla de les joguines perquè les sofisticacions com les nines que ploren demanant menjar i que fan pipi i caca mentre diuen mama t'estimo molt, limiten la creativitat. Les criatures necessiten temps per crear les seves pròpies històries i la maduresa que van assolint modifica la manera de jugar i la relació amb la joguina. Es pot canviar el bolquer d'una nina abans de donar-li el dinar o simplement no donar-li el dinar perquè una nina no té gana sinó que juguem a imaginar que té gana, és a dir juguem a "fer com si"

Así pues, es preferible la versión sencilla de los juguetes porque las sofisticaciones como las muñecas que lloran pidiendo comida y que hacen pipí y caca mientras dicen mamá te quiero mucho, limitan la creatividad. Los niños y las niñas necesitan tiempo para crear sus propias historias y la madurez que van logrando modifica la manera de jugar y la relación con el juguete. Se puede cambiar el pañal a una muñeca antes de darle de comer o simplemente no darle de comer porque una muñeca no tiene hambre sino que jugamos a imaginar que tiene hambre. Les hacemos conscientes del juego de "hacer como si" porque el juguete es neutro, no demanda una acción concreta.

Les joguines sense electrònica són, en general, més resistents per dos motius: el primer és que no es trenquen fàcilment ja que són molt més simples i solen estar fetes de materials soferts com la fusta, i el segon motiu és que la senzillesa fa que aguantin millor el pas de les modes. Un tren de fusta pot ser la joguina de tres generacions de criatures mentre que no veiem als nostres néts jugant amb un Furby boom

Los juguetes sin electrónica son, en general, más resistentes por dos motivos: el primero es que no se rompen fácilmente porque son mucho mas simples y suelen estar hechos de materiales mas sufridos, tipo madera y el segundo motivo es que la sencillez hace que aguanten mejor el paso de las modas. Un tren de madera puede ser juguete de tres generaciones, pero no vemos a nuestros nietos jugando con un Furby boom.  

Sobre les edats marcades a les capses de joguines

Amb els pares i mares que venen a la Cuca, algunes vegades hem parlat de com saber si un joc agradarà o no a un nen o a una nena perquè l'orientació d'edat de la caixa sovint falla. Nosaltres sempre comentem que l'única manera d'aproximar si agradarà o no és conèixer el nen ja que malgrat cada edat té unes línies generals d'interessos cada nen és un món.

Cal tenir present que moltes vegades els fabricants de jocs es curen en salut i si hi ha peces petites o que puguin considerar perilloses (amb criteri d'histèria pura) automàticament etiqueten per a majors de 3 anys. També hi ha fabricants que etiqueten amb més cura que d'altres, per exemple, nosaltres solem coincidir amb DJeco o Goula i no amb Quercetti. Val a dir que aquest últim produeix un tipus de joguina que entenem que és difícil de classificar així que el criteri que escull és el de la seguretat de les peces i no el de l'edat de capacitat de joc. Posats a demanar no estaria gens malament que els fabricants informessin per separat del possible risc de les peces i de l'edat d'interès.

Un exemple és l'última joguina que hem utilitzat a la Cuca: com que estem treballant la motricitat fina hem recorregut a Quercetti. Si fem cas de l'etiqueta de la caixa ben just podríem haver jugat amb aquest: (si sou dels que aneu per l'Imaginàrium per inspirar-vos us sonarà una versió molt similar)

En canvi, com que les criatures més grans de la Cuca ja no es posen les coses a la boca i no les vàrem perdre de vista perquè jugàvem activament amb elles s'ho van passar en gran jugant amb aquesta versió: (segons Quercetti per a mes de 4 anys)

És ideal per treballar la motricitat fina i parlar de colors, hi van jugar tots una llaaaarga estona. Cal una gran precisió per agafar un pin de la caixa i punxar-lo en els foradets petitíssims, val a dir que se'n van sortir molt i molt bé.

 

 

Com que venen Nadals us podeu plantejar afegir-lo a la llista de regals: aquest és un clàssic que s'aprofita durant molt de temps perquè ara la gràcia és aconseguir agafar els pins i punxar-los, més endavant fer mosaics i després fer dibuixos.