Separar les edats per jugar?

Sobre si s'han de barrejar les edats i si han de conviure els infants de diferents edats i sobretot d'edats allunyades hi ha documentació diversa i per a tots els gustos. Una de les característiques que les mares valoren d'una llar d'infants és que separin les edats per trams molt curts, de fet, la llar d'infants que separi les edats cada 6 mesos té millor pronòstic d'èxit que no pas la que ho faci d'any en any.

Les edats dels cuquets i les cuquetes també és una pregunta recurrent quan una mare (sí, la gran gran majoria són mares) ve al nostre espai i s'interessa pel nostre projecte. La nostra resposta és clara: sí, hi ha edats diferents, sí conviuen en el mateix espai, sí comparteixen el joc i sí creiem que és el millor per als infants. Per què? doncs perquè compartir enriqueix, compartir amb qui ha viscut més experiències enriqueix i si aquestes afirmacions són vàlides per als adults encara ho són més per als infants del nostre espai perquè estan en el moment més intens d'experimentació i vivència.

Lluny de fer-se mal o maltractar-se els més grans guien els més petits i els més petits col·laboren i aporten en el joc dels més grans. A la Cuca aprofitem aquesta relació per fer propostes obertes que puguin ser engrescadores a tots els nivells de joc. Un exemple de joc col·laboratiu és la proposta d'ahir: jugar amb el tren de fusta.

La cuqueta més petita té 10 mesos i per a ella les vies eren unes peces de fusta dures que feien soroll al picar que es podien tirar i que els grans volien!!! Com que els ganàpies les encaixaven ella també ho va provar.

Després de molts intents, entre tots i totes varen fer un circuit molt respectable.

Quan el tren ja havia donat unes quantes voltes, els més grans (5 anys, 2,5 anys) i la més gran (gairebé 3 anys) van considerar que si hi havia ponts seria més divertit així que van "aparèixer" les peces de fusta de colors.

Els ponts van caure moltes vegades perquè, per si no ho sabeu, una criatura de 10 mesos no pot aguantar veure una torre i no tirar-la i tampoc és fàcil construir un pont que no caigui i hi pugui passar un tren per sota. Aquí va ser inestimable la col·laboració de les personetes de 19, 22 i 23 mesos perquè van ser incansables reconstruint. Bé primer van haver d'entendre que s'havien de construir ponts però també va servir perquè els grans entenguessin que no tot havien de ser ponts, també hi podia haver edificis.

El resultat va ser una hora molt llarga de joc compartit i un gran esforç per la nostra part de no intervenir i d'observar. Ens vàrem limitar a aportar els materials que faltaven i a fer alguna proposta quan semblava que la situació desencadenava en fracàs. Us podem ben assegurar que no intervenir a vegades es fa difícil però el resultat sempre sempre compensa perquè si confies en que els infants són persones capaces sempre et demostren que és veritat.